General

En anteriors notícies parlàvem de la importància de l’Equip tècnic a les entitats esportives (https://oficinaclubs.cat/lequip-tecnic-dins-dun-club-esportiu/ ). Doncs bé, en aquest cas, volem destacar la relació entre aquests professionals que integren el club i com es pot aconseguir la seva millora.

El concepte de “Team building” es defineix com a creixement d’equip. Les jornades de “Team building” són activitats o exercicis que permeten als diferents professionals de l’entitat relacionar-se com un equip, encara que les seves tasques siguin diferents. L’essència d’aquestes activitats consisteix a unir esforços per un mateix objectiu, que és l’èxit esportiu de l’entitat.

A més, permetrà créixer professional i personalment als membres de l’entitat, fet que serà determinant en la millora de resultats esportius del club, siguin esports d’equip o esports de pràctica individual.

Conèixer els companys en el club és determinant en el desenvolupament de les tasques de cadascú, és per això que des de l’Oficina d’atenció als Clubs promovem la gestió en els valors de l’esport des de les entitats esportives.

Si vols més informació entra a la nostra web i sol·licita una cita per assessorament:  https://oficinaclubs.cat/formulari

L’assegurança de responsabilitat civil que cobreix als directius i dirigents dels clubs i entitats esportives, a diferència de l’assegurança de responsabilitat civil de clubs, és voluntària; en aquest cas, la llei no imposa la seva contractació ni els seus capitals mínims de cobertura.

Tot i ser voluntària, si algun dels membres de la junta directiva demana la seva contractació, l’entitat l’haurà de contractar.

Aquesta assegurança cobreix totes aquelles reclamacions per perjudicis econòmics causats per actes de gestió negligents o omissions dels directius d’un club o entitat esportiva, en el desenvolupament de les seves funcions. No quedaran coberts, per tant, els actes fets amb dolo o culpa.

Queden inclosos dins d’aquesta tot els gestores, administradors, consellers, directius i alts càrrecs d’un club o entitat esportiva.

Per ampliar aquesta i altra informació respectiva a la normativa en matèria d’assegurances no dubteu a contactar amb l’Oficina d’atenció als Clubs al telèfon 93.487.45.75 o bé per correu electrònic a www.oficinaclubs.cat

En els darrers anys, malauradament, s’han vist actuacions de pares i mares durant els esdeveniments esportius que de ben segur no afavoreixen un bon aprenentatge dels nens i nenes. Diferents clubs i federacions han intentat eradicar aquests actes mitjançant diferents iniciatives.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se quin paper es vol que tinguin les famílies dins del club esportiu. En aquest sentit, es podria diferenciar dues tipologies de club: els que volen fer partícips a les famílies de l’aprenentatge que proporciona la pràctica esportiva als seus fills i filles, o els que prefereixen que no intervinguin i, en alguns casos, que es limitin a dur al nen/a a l’entrenament i al partit.

Sense entrar a debatre quina opció pot ser més beneficiosa per als nens i nenes que practiquen esport, sí que és interessant, almenys, que els clubs esportius es plantegin un pla d’acció amb les famílies.

Fent una anàlisi de les dues postures que pot adoptar un club vers el paper de les famílies, en el cas de la segona opció que es plantejava, és a dir, la de reduir el paper de les famílies al simple transport dels nens i nenes als entrenaments i partits, no necessita cap estudi profund més enllà de la comunicació per part del club a les famílies, que el procediment que estableixen és aquest.

Si s’entra a analitzar una mica més en profunditat l’altra opció, en aquest cas sí que el ventall d’opcions per part dels clubs esportius és més gran. Des de la posició d’invitar a les famílies a presenciar els entrenaments i partits i no reduir-ho al simple transport, fins a fer-les partícips del projecte esportiu de club, essent, així, un element important en l’aprenentatge dels nens i nenes durant l’activitat esportiva.

En aquest segon punt, alguns clubs fan de les famílies un pilar del projecte esportiu. Sense que siguin elles les que dissenyen les sessions d’entrenament o jutgin les decisions dels equips tècnics i directius esportius, tenen reunions periòdiques amb els líders dels projectes dels clubs i tracen una línia a seguir que s’ajusti a cada nen i nena. Així doncs, els fan partícips de l’elaboració d’unes competències, la majoria d’elles personals, ja que les de cada esport les fixen els equips tècnics, aprofitant que tenen molta més informació i coneixen millor els seus fills i filles.

Per tant, és interessant que els clubs no deixin de traçar un pla d’acció amb les famílies dins del projecte esportiu. És a dir, que es defineixi quina relació es tindrà amb elles i quines  seran les vies de comunicació.

El que sí que és clar, i així també ho demostren diferents estudis, és que les famílies han d’acompanyar l’aprenentatge dels nens i nenes durant la pràctica esportiva i que, en cap cas, es poden veure escenes de nerviosisme, insults, agressions… independentment de la posició que el club esportiu adopti amb les famílies.

Una de les bases del bon funcionament i l’èxit d’alguns clubs i entitats esportives és l’organització de la seva estructura executiva per tal d’actuar amb eficàcia davant les tasques de gestió del club o bé dels problemes que puguin sorgir. És important que un club o entitat esportiva tingui un organigrama ben definit i les funcions de cadascuna de les peces d’aquest organigrama detallades perquè tothom tingui clar què ha de fer, quan ho ha de fer i com ho ha de fer.

Començant per l’organigrama, és important que aquest estigui ben definit a tots els nivells i que tots els càrrecs del club hi estiguin especificats. Cal que la junta directiva, que serà el màxim estament d’aquest organigrama, es reparteixi àrees de responsabilitat i execució per poder desenvolupar funcions. Seguidament s’han d’especificar les funcions i els àmbits d’actuació dins del club d’aquestes àrees. En aquest sentit, han de quedar ben definides les funcions de cadascun dels membres de la junta directiva i que aquests compleixin amb els seus encàrrecs perquè no hi hagi desdoblament d’actuacions. En segon lloc, cal que la junta directiva nomeni responsables que treballin per les diverses àrees que tinguin els clubs i entitats esportives (tècnics, coordinadors, voluntaris, etc.). Aquestes branques de l’organigrama també han d’estar ben definides pel que fa a àmbits d’actuació, funcions i responsabilitats. Ha de quedar clar de qui depenen i qui té a càrrec al personal tècnic, coordinador o voluntari perquè es puguin derivar responsabilitats de forma bidireccional. Possiblement aquestes persones seran els últims membres de l’organigrama del club amb responsabilitats executives.

Finalment, cal tenir en compte que totes les funcions i responsabilitats dels membres de l’organigrama del club han d’estar definides de forma clara per tal que la seva feina sigui el màxim d’efectiva. A més, s’ha de determinar de qui depèn cada càrrec i qui en té dependència d’aquest. Per això és aconsellable que es desenvolupin de forma conjunta entre totes les persones de l’organigrama les responsabilitats i les funcions que aquests tenen i plasmar-ho per escrit amb un projecte d’estructura organitzativa de club. En aquest projecte d’estructura organitzativa del club es pot explicar l’organigrama, el funcionament d’aquest, els protocols d’actuació davant de tasques o incidències, els protocols de comunicació i la definició de funcions de cadascun dels membres de l’organigrama del club.

La violència a l’esport és un fenomen creixent que cada vegada apareix amb més freqüència a l’esport. Trobem que pot aparèixer de diferents formes (agressions verbals, físiques, exhibició de pancartes que incitin a la violència), i en diferents entorns (dintre del recinte esportiu, a la graderia o el mateix terreny de joc). A la vegada, podem veure com els fets de violència succeeixen en l’esport espectacle, amb més seguidors globals i també en aquells esports no tant seguits per els mitjans de comunicació, però a la vegada on hi participen més esportistes menors d’edat. Aquests últims són especialment vulnerables donat que els clubs i entitats esportives han de vetllar per què les categories en desenvolupament no rebin el missatge de que la violència en l’esport és un fet normal.

És per això que les entitats esportives han de fer una pla de detecció de violència en els seus recintes i aplicar els diferents recursos dels que disposa per conscienciar a totes les persones que intervenen en l’esport a rebutjar aquestes manifestacions violentes. Això es pot realitzar fent campanyes d’acció en contra de la violència per els propis esportistes, així com fent actes de rebuig amb els espectadors del esdeveniment esportiu com a destinataris.

A Catalunya la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya s’encarrega, per la facultat que li atorga la Llei Catalana de l’Esport, de promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col·laboració ciutadana en contra de la violència.

Quin perfil de tècnic o tècnica vol tenir el club? Quina formació es vol que tinguin? Com se’ls pot ajudar a seguir formant-se i créixer dins del club? Es coneix la manera de treballar que tenen tots els tècnics i tècniques del club?

La realitat és que el personal tècnic és una part molt important del projecte esportiu d’un club. Són qui dirigeixen les sessions d’entrenament i de competició d’esportistes, els quals han confiat la seva formació esportiva al club. Per tant, i essent coneixedors d’això, definir quin tipus de personal tècnic necessita el club, depenent dels objectius que es marqui l’entitat, passa a ser una funció principal de la direcció esportiva i de la junta directiva del club. El personal tècnic implementa el projecte esportiu que prèviament s’ha explicat a esportistes per tal de convèncer-los perquè s’inscriguin al club. Per això, han de conèixer a la perfecció quina és la manera que el club vol treballar i, sobretot, tenir les competències per portar-ho a terme. En conseqüència, serà important, també, consensuar quina formació acadèmica han de tenir (formació específica de l’esport en concret, carrera universitària en el món de l’educació, etc). Una vegada més, els objectius del club ajudaran a definir aquest punt.

Un cop es té clar el perfil del professional i la seva formació, cal seguir formant? És una altra qüestió que es pot plantejar internament el club. Es vol invertir en formació de tècnics, tot i saber que en un futur no gaire llunyà poden marxar, o es prefereix confiar aquesta formació continuada a la voluntat de cada tècnic o tècnica? També es poden organitzar jornades internament sobre diferents aspectes: direcció d’equips, direcció esportiva, coaching, lideratge, tàctica i tècnica… inclús es pot parlar amb ponents perquè intervinguin en una part de la jornada. A més, i independentment del nombre de persones que formen el cos tècnic del club, es pot arribar a crear una escola d’entrenadors interna, on poden intercanviar opinions i diferents maneres d’afrontar els conflictes. Per tant, des del club, es pot facilitar que es produeixin aquests intercanvis de coneixement. En qualsevol cas, una vegada més, són aspectes que el club pot definir.

Com a últim punt, un cop queda definit el perfil de tècnic o tècnica del club i si es vol o no invertir en formació, cal saber si aquest cos tècnic està implementant el projecte esportiu tal com es vol. És per això que saber com dissenyen les sessions, com dirigeixen les tasques, com condueixen el grup, és també important perquè el projecte esportiu del club no perdi credibilitat.

Els clubs o entitats esportives tenen la consideració d’empresaris respecte dels jugadors professionals que integren el club o l’entitat, i l’implicarà assumir les obligacions que d’això se’n derivin.

Per poder participar en les competicions esportives oficials d’àmbit estatal, els clubs o societats anònimes deuran acreditar el compliment de les obligacions amb la Seguretat Social.

En el cas que, per la situació particular de cada entrenador, monitor o esportista, el club hagi de procedir a la contractació, les relacions laborals es regularan amb el Règim Especial d’Esportistes Professionals o bé com a Relacions Laborals Ordinàries. En el cas de relacions laborals ordinàries, les tipologies de contractes, a mode enunciatiu, podran ser:

• Contracte indefinit.
• Contracte indefinit de fixos discontinus.
• Contracte acollit al programa de Foment d’Ocupació i incentius a la contractació.
• Contracte indefinit per a treballadors amb discapacitat.
• Contracte de treball per temps indefinit de suport als emprenedors.
• Contracte per a la formació i l’aprenentatge.
• Contracte en pràctiques.
• Contracte d’obra o servei determinat.
• Contracte eventual per circumstàncies de la producció
• Contracte d’interinitat.
• Contracte a temps parcial.

Sigui quina sigui la dedicació diària, setmanal, mensual, tant si és a temps complert com a temps parcial, existeix una modalitat de contractació que s’adapta a cada cas.

Per a més informació, podeu contactar amb Oficina d’atenció al club del vostre territori.

Des de fa relativament poc temps, es va realitzar un nou plantejament del currículum escolar, orientat a l’adquisició de competències.

Amb aquest canvi, la finalitat de l’educació d’avui dia, és aconseguir que els nois i noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament en una societat plural, diversa i en canvi continu. En aquest sentit, un currículum per competències significa ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de la vida.
Aquesta proposta es vincula amb la concepció constructivista de l’aprenentatge, d’acord amb la qual aprendre consisteix a integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui significatiu i aplicable.
Arribats a aquest punt, ja són alguns clubs esportius de Catalunya el Projecte Esportiu de Club (PEC)  dels quals està basat en un treball per competències. Sobretot, aquells clubs d’esports col·lectius i que compten, entre la seva massa social, amb nens i nenes que formen part de les seves categories d’iniciació. El PEC d’aquests clubs recull les competències a treballar i les justifica.
En definitiva, tal com diuen els experts, el treball per competències garanteix que el nen o nena es pugui adaptar a les diferents situacions. És per això que els clubs que treballen amb aquesta finalitat educativa, garanteixen als nens i nenes del seu club que, si segueixen el procés ensenyament-aprenentatge que plantegen, seran capaços d’utilitzar els seus coneixements i habilitats, de l’esport en concret que practiquin, en diferents contextos i situacions del mateix esport. Per tant, ensenyar a comprendre les diferents situacions de joc que pot plantejar el mateix esport i a reflexionar sobre el que està passant i escollir la millor opció, són aspectes que estan presents en les sessions d’entrenament d’aquests clubs.
Tant els clubs que tenen un PEC basat en el treball per competències com aquells que tenen PEC amb finalitats educatives, però enfocades des d’una altra visió, són clubs que defensen que l’esport no es port destriar de l’educació, sobretot quan es tracta de categories d’iniciació.

Durant els mesos de maig i juny l’Oficina d’atenció als Clubs ha realitzat un taller de Psicologia de l’Esport a càrrec de la Sra. Eva Collell, psicòloga esportiva.

Aquests tallers han sigut una introducció a noves temàtiques i projectes que s’estan desenvolupant des de l’Oficina d’atenció als Clubs i que de moment han tingut una resposta molt positiva per part dels clubs assistents, els quals han tingut una elevada i activa participació.

Cada cop els clubs es preocupen més per la formació dels seus tècnics i directius, i des de l’Oficina d’atenció als Clubs volem contribuir en aquest aspecte. En aquesta ocasió, el tema principal va ser la gestió de la psicologia esportiva als clubs, quines tres etapes es diferencien i com actuar en cada una d’elles. L’entrenament cos-ment no s’afronta de la mateixa manera en l’etapa d’iniciació, tecnificació o rendiment, on la variable principal és l’edat de l’esportista. En definitiva, es van tractar factors psicològics com la pressió de l’entorn, el fracàs i la superació, i també els pensaments que té l’esportista abans i després de la competició.

Una sessió dinàmica on els assistents van poder explicar casos reals i conèixer quines solucions es donen des de la psicologia esportiva per afrontar amb èxit tots els problemes que poden tenir els esportistes al llarg de la seva carrera.

Van sorgir debats molt interessants de les experiències personals de cada club; discussió en positiu que va fer que les diferents disciplines esportives prenguessin consciència de la importància de la figura d’un psicòleg esportiu en un club.