La motivació, la comunicació o les relacions entre els diferents membres d’un club són aspectes que moltes vegades no es tenen en compte i que influeixen en gran mesura en el funcionament de les entitats esportives. Sovint no traiem el profit que podríem treure d’aquests aspectes, o algunes persones no rendeixen al nivell que realment podrien rendir. Els “coach” són persones que ens ajuden a potenciar els aspectes positius que tenim als nostres clubs per aconseguir el màxim rendiment i a millorar en altres aspectes que no funcionen de forma correcta a través de tècniques d’aprenentatge, comunicació o resolució de conflictes.

Incorporar el servei de coaching al nostre club esportiu ens pot ajudar en aspectes com, per exemple, la motivació dels esportistes o entrenadors i tècnics, utilitzant tècniques de visualització d’objectius o de reconeixement de virtuts i defectes. Un coach també ens pot ajudar a millorar les relacions internes entre diferents membres de l’estructura de la nostra entitat detectant diferències o problemes personals que puguin sorgir. Pel que fa a la comunicació, el coaching ens ajuda a conèixer tècniques d’expressió, d’interpretació de missatges, de transmissió de missatges o de llenguatge verbal que ens poden ajudar perquè la comunicació tant interna com externa sigui el màxim d’efectiva i profitosa.

En resum, el coaching esportiu pot ser molt útil per a la resolució de conflictes que puguin sorgir al nostre club o entitat esportiva en àmbits a vegades poc valorats com la motivació, la comunicació interna i externa o les relacions personals, però sobretot és important per potenciar al màxim els aspectes positius que ja tenim amb l’objectiu de treure’n d’aquests el màxim rendiment.

Fa unes setmanes vam escriure sobre quina importància podien donar els clubs al treball per competències dins del seu projecte esportiu. Doncs bé, aquestes competències podem dividir-les en les disciplinàries, aquelles relacionades amb l’esport que es practica, i les personals, la majoria d’elles, comunes a totes les disciplines esportives. I és que independentment del grau d’exigència que tingui el club amb els seus esportistes, és clar que l’esport genera moltes emocions en totes les edats. Tenir les competències personals com un objectiu a treballar dins del projecte esportiu dotarà els esportistes d’eines necessàries per viure l’esport amb total garantia d’èxit personal, a més de poder generar dinàmiques i ambients ajustats a cada esportista per adquirir les competències disciplinàries de l’esport. Per tant, saber com treballar aquestes competències personals pot donar al club una millor qualitat formativa. En aquesta línia, cal que el club identifiqui prèviament diferents espais on es pot dur a terme aquest treball.

En aquest sentit, les famílies seran de gran ajuda per realitzar un treball òptim en aquest camp. Programar reunions trimestrals amb elles per fer un seguiment del nen o nena i, sobretot, si l’esportista és debutant en el club, per conèixer-lo en més profunditat. A més, les famílies també poden participar en la planificació d’aquestes competències, ja que són les que coneixen millors als seus fills i filles.

Saber com viu l’esportista els moments previs a una sessió d’entrenament i/o de partit també serà de gran ajuda per al club a l’hora d’enfocar aquest treball. Conèixer el grau de felicitat que li proporciona aquell esport, com el viu amb els seus amics i com l’explica a casa, són indicadors que ens ajudaran a ajustar encara més el treball des del club.

Les sessions d’entrenament són un altre espai que pot ser d’ajuda per a treballar aquestes competències. És la principal manera que té el club d’arribar als seus esportistes i traslladar-los tots els coneixements que tenen sobre aquell esport i, també, actituds. Però prèviament a això, serà molt important que es conegui al nen o nena per poder generar dinàmiques dins la sessió i poder provocar comportaments per poder-los treballar. L’equip tècnic ha de planificar totes les competències que es volen treballar al llarg de l’any i buscar la manera que dins del propi esport puguin sortir a la llum per poder-les atacar. A més, i com a punt final, la feina no acaba quan s’aconsegueix que aquests comportaments que es volen treballar surtin en els esportistes, sinó que també s’haurà de saber reconèixer-los; per això és molt important la capacitat d’observació dels responsables del club.

En anteriors notícies parlàvem de la importància de l’Equip tècnic a les entitats esportives (https://oficinaclubs.cat/lequip-tecnic-dins-dun-club-esportiu/ ). Doncs bé, en aquest cas, volem destacar la relació entre aquests professionals que integren el club i com es pot aconseguir la seva millora.

El concepte de “Team building” es defineix com a creixement d’equip. Les jornades de “Team building” són activitats o exercicis que permeten als diferents professionals de l’entitat relacionar-se com un equip, encara que les seves tasques siguin diferents. L’essència d’aquestes activitats consisteix a unir esforços per un mateix objectiu, que és l’èxit esportiu de l’entitat.

A més, permetrà créixer professional i personalment als membres de l’entitat, fet que serà determinant en la millora de resultats esportius del club, siguin esports d’equip o esports de pràctica individual.

Conèixer els companys en el club és determinant en el desenvolupament de les tasques de cadascú, és per això que des de l’Oficina d’atenció als Clubs promovem la gestió en els valors de l’esport des de les entitats esportives.

Si vols més informació entra a la nostra web i sol·licita una cita per assessorament:  https://oficinaclubs.cat/formulari

L’assegurança de responsabilitat civil que cobreix als directius i dirigents dels clubs i entitats esportives, a diferència de l’assegurança de responsabilitat civil de clubs, és voluntària; en aquest cas, la llei no imposa la seva contractació ni els seus capitals mínims de cobertura.

Tot i ser voluntària, si algun dels membres de la junta directiva demana la seva contractació, l’entitat l’haurà de contractar.

Aquesta assegurança cobreix totes aquelles reclamacions per perjudicis econòmics causats per actes de gestió negligents o omissions dels directius d’un club o entitat esportiva, en el desenvolupament de les seves funcions. No quedaran coberts, per tant, els actes fets amb dolo o culpa.

Queden inclosos dins d’aquesta tot els gestores, administradors, consellers, directius i alts càrrecs d’un club o entitat esportiva.

Per ampliar aquesta i altra informació respectiva a la normativa en matèria d’assegurances no dubteu a contactar amb l’Oficina d’atenció als Clubs al telèfon 93.487.45.75 o bé per correu electrònic a www.oficinaclubs.cat

En els darrers anys, malauradament, s’han vist actuacions de pares i mares durant els esdeveniments esportius que de ben segur no afavoreixen un bon aprenentatge dels nens i nenes. Diferents clubs i federacions han intentat eradicar aquests actes mitjançant diferents iniciatives.

Arribats a aquest punt, cal preguntar-se quin paper es vol que tinguin les famílies dins del club esportiu. En aquest sentit, es podria diferenciar dues tipologies de club: els que volen fer partícips a les famílies de l’aprenentatge que proporciona la pràctica esportiva als seus fills i filles, o els que prefereixen que no intervinguin i, en alguns casos, que es limitin a dur al nen/a a l’entrenament i al partit.

Sense entrar a debatre quina opció pot ser més beneficiosa per als nens i nenes que practiquen esport, sí que és interessant, almenys, que els clubs esportius es plantegin un pla d’acció amb les famílies.

Fent una anàlisi de les dues postures que pot adoptar un club vers el paper de les famílies, en el cas de la segona opció que es plantejava, és a dir, la de reduir el paper de les famílies al simple transport dels nens i nenes als entrenaments i partits, no necessita cap estudi profund més enllà de la comunicació per part del club a les famílies, que el procediment que estableixen és aquest.

Si s’entra a analitzar una mica més en profunditat l’altra opció, en aquest cas sí que el ventall d’opcions per part dels clubs esportius és més gran. Des de la posició d’invitar a les famílies a presenciar els entrenaments i partits i no reduir-ho al simple transport, fins a fer-les partícips del projecte esportiu de club, essent, així, un element important en l’aprenentatge dels nens i nenes durant l’activitat esportiva.

En aquest segon punt, alguns clubs fan de les famílies un pilar del projecte esportiu. Sense que siguin elles les que dissenyen les sessions d’entrenament o jutgin les decisions dels equips tècnics i directius esportius, tenen reunions periòdiques amb els líders dels projectes dels clubs i tracen una línia a seguir que s’ajusti a cada nen i nena. Així doncs, els fan partícips de l’elaboració d’unes competències, la majoria d’elles personals, ja que les de cada esport les fixen els equips tècnics, aprofitant que tenen molta més informació i coneixen millor els seus fills i filles.

Per tant, és interessant que els clubs no deixin de traçar un pla d’acció amb les famílies dins del projecte esportiu. És a dir, que es defineixi quina relació es tindrà amb elles i quines  seran les vies de comunicació.

El que sí que és clar, i així també ho demostren diferents estudis, és que les famílies han d’acompanyar l’aprenentatge dels nens i nenes durant la pràctica esportiva i que, en cap cas, es poden veure escenes de nerviosisme, insults, agressions… independentment de la posició que el club esportiu adopti amb les famílies.

Una de les bases del bon funcionament i l’èxit d’alguns clubs i entitats esportives és l’organització de la seva estructura executiva per tal d’actuar amb eficàcia davant les tasques de gestió del club o bé dels problemes que puguin sorgir. És important que un club o entitat esportiva tingui un organigrama ben definit i les funcions de cadascuna de les peces d’aquest organigrama detallades perquè tothom tingui clar què ha de fer, quan ho ha de fer i com ho ha de fer.

Començant per l’organigrama, és important que aquest estigui ben definit a tots els nivells i que tots els càrrecs del club hi estiguin especificats. Cal que la junta directiva, que serà el màxim estament d’aquest organigrama, es reparteixi àrees de responsabilitat i execució per poder desenvolupar funcions. Seguidament s’han d’especificar les funcions i els àmbits d’actuació dins del club d’aquestes àrees. En aquest sentit, han de quedar ben definides les funcions de cadascun dels membres de la junta directiva i que aquests compleixin amb els seus encàrrecs perquè no hi hagi desdoblament d’actuacions. En segon lloc, cal que la junta directiva nomeni responsables que treballin per les diverses àrees que tinguin els clubs i entitats esportives (tècnics, coordinadors, voluntaris, etc.). Aquestes branques de l’organigrama també han d’estar ben definides pel que fa a àmbits d’actuació, funcions i responsabilitats. Ha de quedar clar de qui depenen i qui té a càrrec al personal tècnic, coordinador o voluntari perquè es puguin derivar responsabilitats de forma bidireccional. Possiblement aquestes persones seran els últims membres de l’organigrama del club amb responsabilitats executives.

Finalment, cal tenir en compte que totes les funcions i responsabilitats dels membres de l’organigrama del club han d’estar definides de forma clara per tal que la seva feina sigui el màxim d’efectiva. A més, s’ha de determinar de qui depèn cada càrrec i qui en té dependència d’aquest. Per això és aconsellable que es desenvolupin de forma conjunta entre totes les persones de l’organigrama les responsabilitats i les funcions que aquests tenen i plasmar-ho per escrit amb un projecte d’estructura organitzativa de club. En aquest projecte d’estructura organitzativa del club es pot explicar l’organigrama, el funcionament d’aquest, els protocols d’actuació davant de tasques o incidències, els protocols de comunicació i la definició de funcions de cadascun dels membres de l’organigrama del club.

La violència a l’esport és un fenomen creixent que cada vegada apareix amb més freqüència a l’esport. Trobem que pot aparèixer de diferents formes (agressions verbals, físiques, exhibició de pancartes que incitin a la violència), i en diferents entorns (dintre del recinte esportiu, a la graderia o el mateix terreny de joc). A la vegada, podem veure com els fets de violència succeeixen en l’esport espectacle, amb més seguidors globals i també en aquells esports no tant seguits per els mitjans de comunicació, però a la vegada on hi participen més esportistes menors d’edat. Aquests últims són especialment vulnerables donat que els clubs i entitats esportives han de vetllar per què les categories en desenvolupament no rebin el missatge de que la violència en l’esport és un fet normal.

És per això que les entitats esportives han de fer una pla de detecció de violència en els seus recintes i aplicar els diferents recursos dels que disposa per conscienciar a totes les persones que intervenen en l’esport a rebutjar aquestes manifestacions violentes. Això es pot realitzar fent campanyes d’acció en contra de la violència per els propis esportistes, així com fent actes de rebuig amb els espectadors del esdeveniment esportiu com a destinataris.

A Catalunya la Comissió contra la Violència en Espectacles Esportius de Catalunya s’encarrega, per la facultat que li atorga la Llei Catalana de l’Esport, de promoure i divulgar accions de prevenció i campanyes de col·laboració ciutadana en contra de la violència.

Quin perfil de tècnic o tècnica vol tenir el club? Quina formació es vol que tinguin? Com se’ls pot ajudar a seguir formant-se i créixer dins del club? Es coneix la manera de treballar que tenen tots els tècnics i tècniques del club?

La realitat és que el personal tècnic és una part molt important del projecte esportiu d’un club. Són qui dirigeixen les sessions d’entrenament i de competició d’esportistes, els quals han confiat la seva formació esportiva al club. Per tant, i essent coneixedors d’això, definir quin tipus de personal tècnic necessita el club, depenent dels objectius que es marqui l’entitat, passa a ser una funció principal de la direcció esportiva i de la junta directiva del club. El personal tècnic implementa el projecte esportiu que prèviament s’ha explicat a esportistes per tal de convèncer-los perquè s’inscriguin al club. Per això, han de conèixer a la perfecció quina és la manera que el club vol treballar i, sobretot, tenir les competències per portar-ho a terme. En conseqüència, serà important, també, consensuar quina formació acadèmica han de tenir (formació específica de l’esport en concret, carrera universitària en el món de l’educació, etc). Una vegada més, els objectius del club ajudaran a definir aquest punt.

Un cop es té clar el perfil del professional i la seva formació, cal seguir formant? És una altra qüestió que es pot plantejar internament el club. Es vol invertir en formació de tècnics, tot i saber que en un futur no gaire llunyà poden marxar, o es prefereix confiar aquesta formació continuada a la voluntat de cada tècnic o tècnica? També es poden organitzar jornades internament sobre diferents aspectes: direcció d’equips, direcció esportiva, coaching, lideratge, tàctica i tècnica… inclús es pot parlar amb ponents perquè intervinguin en una part de la jornada. A més, i independentment del nombre de persones que formen el cos tècnic del club, es pot arribar a crear una escola d’entrenadors interna, on poden intercanviar opinions i diferents maneres d’afrontar els conflictes. Per tant, des del club, es pot facilitar que es produeixin aquests intercanvis de coneixement. En qualsevol cas, una vegada més, són aspectes que el club pot definir.

Com a últim punt, un cop queda definit el perfil de tècnic o tècnica del club i si es vol o no invertir en formació, cal saber si aquest cos tècnic està implementant el projecte esportiu tal com es vol. És per això que saber com dissenyen les sessions, com dirigeixen les tasques, com condueixen el grup, és també important perquè el projecte esportiu del club no perdi credibilitat.